L´HOME DE CROMANYÓ ( Cançó scout francesa. Harmonització: J. Vergés)
Era en el temps de la prehistòria,
ara farà dos-cents mil anys,
va haver-hi un ésser plè de glòria,
baixava dels orangutans.
Dret amb ses potes del darrera,
vestit slip pell de visó,
va començar la seva carrera
el famós home de Cromanyó.
L’home de Cro, l’home de ma, l’home de nyó,
l’home de Cromanyó,
l’home de Cromanyó,
L’home de Cro de manyó no està fet de llautó ni de ferro colat (bis).
L’home de Cro...
Tenia rampells de poeta
i a voltes feia el saberut;
deia a la seva Marieta:
Ets més bonica que un mamut;
si vols venir a la meva cova
hi veuràs pintures murals,
més bones que les d’en Picasso,
que ni en Dalí en pinta d’iguals.
L’home de Cro...
Portava una destral de pedra
i un ganivet al cinturó,
caçava l’ós i la pantera,
amb molt canguelo i ple de por;
si li sortia un diplodocus
deia dintre del seu cervell,
tanmateix sembla que ja és hora
de que algun savi inventi el fusell.
L’home de Cro...
Dos-cents mil anys després nosaltres
com ell encara ens engresquem
mirant el mar i la muntanya
però si ell tornava prou sabem,
això de treballar deu hores
durant sis dies com esclaus
segurament que ell ens diria:
"home, no sigueu babaus".
1 comentarios:
Al final falta un:L'home de Cro...
Publicar un comentario