Ja fa temps, prop d'un vilatge,
hi vivia un terrible drac
que tenia molta gana;
no acabava mai la fam.
La gent del poble esporuguida,
li donaven per menjar
tots els animals i bèsties,
fins que ja no en queda cap.
Fou llavors que decidiren,
oferir-li en aquell drac,
tots els homes i les dones,
els fills petits i els més
grans.
Quina sort, quina desgràcia
la princesa va tocar.
Tot plorant va ser lliurada
a les urpes d'aquell drac.
Tots els valents cavallers,
cruspits o socarrimats,
quan, traient foc per la boca,
el drac se'ls havia menjat.
I sant Jordi, el cavaller,
damunt del seu cavall blanc,
i sant Jordi, el cavaller,
mata aquell ferotge drac.
I sant Jordi, el cavaller,
escut i espasa a les mans,
i sant Jordi, el cavaller,
mata aquell ferotge drac.
De la terra va brotar,
un bonic florit roser,
amb la rosa de l'amor,
que és vermella com la sang.
I sant Jordi, el cavaller,
a la princesa oferí,
un somriure i un petó,
i la rosa de l'amor.
0 comentarios:
Publicar un comentario