que brodava un mocador que és per la reina.
Quan ja n’és a mig brodar li manca seda,
gira els ulls envers la mar, veu una vela.
Mariner, bon mariner, que en porteu seda.
De quin color la voleu, blanca o vermella?.
Vermelleta la vull jo que és millor seda.
La donzella entra a la nau, la nau pren vela.
Mariner, bon mariner, torneu-me a terra.
Això si que no ho faré, que heu de ser meva.
De tres germanes que som, sóc la més bella.
L’una porta un vestit d’or, l’altra de seda.
L’una és casada amb un rei, l’altra és princesa,
I jo pobreta de mí, marinereta!.
No en sou marinera, no, que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei de l’Anglaterra.
0 comentarios:
Publicar un comentario