Tot de cop per la finestra
ha entrat entremaliat,
un titella groc i verd,
tot trempat m’ha saludat.
Fent xim-xim, fent cloc-cloc,
ha entrat el titella,
fent xim-xim, fent cloc-cloc,
el titella groc.
Capgirell damunt la taula,
giravolt per sobre el llit,
a l’armari s’ha ficat.
Ai, mireu, ja n’ha sortit!
Fent xim-xim, fent cloc-cloc…
De puntetes, sense fressa,
ha vingut ben a prop meu;
m’ha deixat el seu secret
i després m’ha fet adéu!
Fent xim-xim, fent cloc-cloc…
EL TITELLA GROC
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 comentarios:
Publicar un comentario