TIÓ, TIÓ!
Tió, tió!
Caga torró
Caga torró
d'avellana
i de pinyó;
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó!
Tió, tió!
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó!
Tió, tió!
CAGA TIÓ
Caga tió,
caga
torrons,
d’avellanes
i pinyons.
No caguis arengades
que són massa salades.
Caga torrons
pels bons minyons!
No caguis arengades
que són massa salades.
Caga torrons
pels bons minyons!
L'HORA DE FER MÚSICA
L'hora de fer música
ho passarem bé!
L'hora de fer música,
Tothom ben atent.
La, la, la, la, la, la, la, la, la.
CLIC, CLAC!
Clic, clac! Fan les mans.
com se m'escalfen,
com se m'escalfen.
Clic, clac! fan les mans,
com se m'escalfen sense guants.
VACA PIRATA
Vaques pirates
plenes de taques,
no tenen sabates
ni tampoc mitjons. (2)
Mu, Mu, Mu, Mu,
Mu, Mu, Mu, Muuu.
Guapes i netes
porten samarretes,
blanques i negres
i també marrons. (2)
Mu, Mu, Mu, Mu,
Mu, Mu, Mu, Muuu.
Vaques pirates
plenes de taques,
farem una festa
cantarem cançons! (2)
Mu, Mu, Mu, Mu,
Mu, Mu, Mu, Muuu. (2)
25 DE GENER. MANEL
Segons els pastors de l'últim poble
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d'oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s'ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d'oliveres tres reis s'acomiaden
i encaixen les mans.
Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d'estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s'acaben
i ni us imagineu com s'emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
d'un home gran.
El rei dóna l'ordre pel toc de corneta
pensant en aquells que, no fa pas tant,
li besaven l'escut i entregaven les armes
agenollats.
Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d'aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d'adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l'aigua del mar!
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.
Gaspar pot sentir clavats a l'espatlla
els ulls d'alguns patges que estan esperant
un cop d'atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d'una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
"sembla mentida que bé que vivíem
seguint un estel".
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d'oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s'ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d'oliveres tres reis s'acomiaden
i encaixen les mans.
Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d'estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s'acaben
i ni us imagineu com s'emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
d'un home gran.
El rei dóna l'ordre pel toc de corneta
pensant en aquells que, no fa pas tant,
li besaven l'escut i entregaven les armes
agenollats.
Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d'aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d'adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l'aigua del mar!
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.
Gaspar pot sentir clavats a l'espatlla
els ulls d'alguns patges que estan esperant
un cop d'atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d'una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
"sembla mentida que bé que vivíem
seguint un estel".
EM DONES FORÇA
Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi [x2]
EL CARGOL
DO,
RE, MI AL JARDI
MI
,FA, SOL, HI HA UN CARGOL
FA,
MI ,RE, MOLT LLEUGER
MI,
RE ,DO, TOT RODÓ
DO,
SI ,LA, SE'N VA ANAR
SI,
LA , SOL, ELL TOT SOL
LA,
SOL , FA, A VIATJAR
MI,
RE, DO, AL JAPÓ
CANON DE COLORS
Blau, groc, verd i vermell
lila, rosa, negre o gris.
Blau, groc, verd i vermell
tot té el seu encís.
El món és ple de colors
digues quin m'agrada a mi.
Blau, groc, verd i vermell
rosa, negre o gris?
LES BANANES
grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves
i molt fàcils de pelar.
Si
algú exclamava, -mava, -mava:
- Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans
tot rient per sota el nas.
- Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans
tot rient per sota el nas.
Ara
m’enfilo, -filo, -filo
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants.
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants.
Són
les bananes, -nanes, -nanes
Fruits micoformals
Si en menges massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico
no em demanes compassió.
Fruits micoformals
Si en menges massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico
no em demanes compassió.
LA PETITA GRANOTETA
Hmm, hmm! la petita granoteta verda fa:
hmm, hmm! la petita granoteta,
hmm hmm! la petita granoteta verda fa
quan surt a passajar.
Ga bu! la petita granoteta verda fa:
ga bu! la petita granoteta,
ga bu! la petita granoteta verda fa
quan surt a passejar.
Les granotes canten
xabadabadà, xabadabadà, xabadabadà.
Les granotes canten
xabadabadà i sempre fan ga bu, hmm hmm!
EL TITELLA GROC
Tot de cop per la finestra
ha entrat entremaliat,
un titella groc i verd,
tot trempat m’ha saludat.
Fent xim-xim, fent cloc-cloc,
ha entrat el titella,
fent xim-xim, fent cloc-cloc,
el titella groc.
Capgirell damunt la taula,
giravolt per sobre el llit,
a l’armari s’ha ficat.
Ai, mireu, ja n’ha sortit!
Fent xim-xim, fent cloc-cloc…
De puntetes, sense fressa,
ha vingut ben a prop meu;
m’ha deixat el seu secret
i després m’ha fet adéu!
Fent xim-xim, fent cloc-cloc…
SOM MOLTA COLLA
Som molta colla
i sonem instruments.
Són a la vora,
potser ho desconeixem.
Els dits, sonen així...
Els dits, sonen així...
Això és la música
que em fa ser ben feliç!
(...) Les mans, sonen així...(...)
(...) Els peus, sonen així...(...)
(...) La veu, sona així...(...)
(...) Els llavis, sonen així...(...)
(...) Les galtes, sonen així...(...)
(...) La llengua, sona així...(...)
(...) Tot el cos, sona així....(...)
EL MARINER
que brodava un mocador que és per la reina.
Quan ja n’és a mig brodar li manca seda,
gira els ulls envers la mar, veu una vela.
Mariner, bon mariner, que en porteu seda.
De quin color la voleu, blanca o vermella?.
Vermelleta la vull jo que és millor seda.
La donzella entra a la nau, la nau pren vela.
Mariner, bon mariner, torneu-me a terra.
Això si que no ho faré, que heu de ser meva.
De tres germanes que som, sóc la més bella.
L’una porta un vestit d’or, l’altra de seda.
L’una és casada amb un rei, l’altra és princesa,
I jo pobreta de mí, marinereta!.
No en sou marinera, no, que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei de l’Anglaterra.
LA VALL DEL RIU VERMELL
Trobarem a faltar el teu somriure.
Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.
Però el record, de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.
LA FIRA
Cada vegada més animada
crida la fira fora al carrer.
Totes les noies compren cofoies,
grans coloraines al mercader.
crida la fira fora al carrer.
Totes les noies compren cofoies,
grans coloraines al mercader.
Blau, groc, verd i vermell,
el bon home va venent.
Blau, groc, verd i vermell,
i les noies van comprant.
el bon home va venent.
Blau, groc, verd i vermell,
i les noies van comprant.
PANDERETA
De ballar bé i estar tan maca tinc el paner com un tomàquet (x2)
Quin ritme té la pandereta fa ballar bé la senyoreta (x2)
De ballar bé i estar tan maca tinc el paner com un tomàquet (x2)
FLABIOL I TAMBORÍ
Ball que balla la canalla, sempre els vull acompanyar.
Pell que pella la poncella al carrer sóc el primer
Brill que brilla la faldilla, sóc més fi que el violí
Boll que bolla la bombolla com refilo sense por
Mull que mulla la curculla ja puntejo més que tu
Som pops, tots pops de marina (Jo tambà, jo tambà)
Som tots uns pops de vuit mans (Jo també, jo també)
Tots xops d'anar amb barretina (Jo tambí, jo tambí)
Tots som bons pops catalans (Jo tambó, jo tambó)
Som pops tots pops amb barretina (Jo tambú, jo tambú)
de vuit mans (Visca!, a l'última) 9.
MANDOLINA
Filla gran de la mandola,
no he sortit gaire estudiant.
A mi doneu-me tabola
amb un estudiant bergant (x2)
A mi em diuen Mandolina
filla d'Itàlia jo soc
Quatre cordes totes fines
em donen un so ben dolç (x2)
Filla gran...
XILÒFON
Més ossos tinc que un esquelet
estesos tots sobre una fusta
I un saberut amb un palet
me'ls classifica i me'ls ajusta
El xilòfon és instrument de percussió
amb moltes notes i per això
amb cada so fa melodies, fa melodies
Més ossos tinc...
GRALLA I TABAL
Gralla i tabal
El gegant del Pi sona gralla sona gralla,
el gegant del Pi sona gralla i tamborí
El gegant de la ciutat sona gralla sona gralla,
el gegant de la ciutat sona gralla i tamborí.
FLAUTA DE BEC
refila que primfila
No és rossinyol ni passarell
És la flauta de bec.
També en diuen la dolça
No és un pardal ni un pinsà
Té bec i no és ocell... ni passarell (x3)
LUDWIG VAN BEETHOVEN
País: Alemanya
Any i lloc de naixement: 16 de desembre de 1770 a Bonn
Any i lloc de defunció: 26 de març de 1827 a Viena
Biografia: Va néixer a Bonn al sí d’una família humil d’origenflamenc. El seu mateix nom indica la procedència dels seus avantpassats. La partícula van no és signe de noblesa i Beethoven, en alemany, vol dir “remolatxa”, element que indica que procedia dels antics camperols de Flandes.
Era el segon fill de Johan van Beethoven, originari de Mechelen als Països Baixos austríacs i de Magdalena Keverich. El seu pare era pianista, violinista i cantant a la capella del príncep-arquebisbe Clemens. La seva mare era filla d’un inspector de les cuines del príncep.
L’avi de Beethoven, Ludwig, era un violinista virtuós, que es converteix de molt jove, en director dels cors de l’església de Sant Pere
El 26 de març de 1778, quan tenia 7 anys, Beethoven va realitzar la primera actuació en públic a Colònia . El seu pare va afirmar que l’edat de Ludwig era de 6 anys, perquè així la seva actuació semblés més prodigiosa. Per això, sempre es va creure que Beethoven era més jove del que era en realitat.
El seu pare no guanya suficient amb la seva ocupació a la cort, i la infantesa de Ludwig transcorre en una atmosfera bohèmia i sòrdida,
El 1782, quan comptava amb 11 anys d’edat, Beethoven va publicar la primera composició titulada 9 Variacions sobre una Marxa d’Erns Christoph Dressler.
Beethoven troba una via d’escapatòria de la pressió familiar quan la primavera de 1787, amb 17 anys, sota el patrocini del príncep elector i del comte Ferdinand Waldstein, viatja a Viena per conèixer Mozart. L’atzar va disposar que la trobada entre aquests dos grans esperits es produís en un mal moment. El jove Mozart acabava de perdre el pare i vivia una crisi de malenconia.
Beethoven va passar els últims anys de la seva vida gairebé totalment aïllat per la sordesa, relacionant-se només amb alguns dels seus amics a través dels “quaderns de conversa”, que li van servir com a mitjà de comunicació.
I estava sord i ho sentia amb un corn de bou.
Obres:
9 simfonies
5 concerts per a piano
1 concert per a violí
1 triple concert per a violí, violoncel i piano
32 sonates per a piano
16 quartets de corda
La Missa Solemnis
L’òpera Fidelio
TAM TAM
Jo tinc un nyu que menja pa, samalandú, samanibà
Un dia algú me'l vol comprar, samalandú, samanibà
Serà tan dur de suportar. Se me l’endú, se me n’hi va
Jo tinc un nyu que menja pa, samalandú, samanibà
SIMBOMBA
Ai amb es mànec d'una escombra i amb un discret ruixim (x2)
Ai no faig mai tat-xim tat-xim però és cert m'ho passo bomba
Ai però és cert m'ho passo bomba i amb es mànec d'una escombra
ELS AVANTPASSATS
Per allà la Prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria
tot pintant retrats.
Ficats dins d'una cova
vinga guixar les parets!
No tenen por ni roba
i es pelen de fred.
Tot això passava abans
que fóssim catalans
i pels boscos i pels prats
trobaves quatre gats.
La mar era més blava,
la ginesta feia olor
i encara no es parlava
de televisió.
Amb quatre barques velles
vénen de la mar enllà
uns grecs vius i trapelles
cap a l'Empordà.
Si són com unes fures
tot regatejant els preus,
també fan escultures
pels nostres museus.
Tot això passava abans...
Al cap de poca estona
els romans s'han presentat
i al camp de Tarragona
fan una ciutat.
Per tot inventen regles
i xerrem tots en llatí
que es tornarà amb els segles
el parlar d'aquí.
Tot això passava abans...
D'aquella gent antiga
us diré què n'ha quedat:
l'instint de la botiga
i el pagar al comptat
i un xic de fantasia
i el deler i la voluntat
de fer la nostra via
amb el cap alçat.
Tot això passava abans...
CANON DE LA SARDANA
* Atenció xics i grans
agafeu-vos les mans
* Un moment de descans
va molt bé pels més grans
Ja està feta la gran rotllana
i comença el flabiol,
és la dansa que ens agermana
i pot ballar tothom que vol.
La la,la...
Les tenores canten, sona el tamborí:
la, la, lala lala
La, la la....
El trombó fa la là i el fiscorn pim pom.
Atenció: un, dos i després un tres.
La, la la....
Hi ha trompetes sense bufera,
per això fran compàs d'espera.
Tararí, tararà.
La, la la....
I el contrabaix va marcant el compàs:
la, la, lala, la, lala, la, lala, la
La, la la....
Ir a descargar
Suscribirse a:
Entradas (Atom)