Blau, groc, verd i vermell
lila, rosa, negre o gris.
Blau, groc, verd i vermell
tot té el seu encís.
El món és ple de colors
digues quin m'agrada a mi.
Blau, groc, verd i vermell
rosa, negre o gris?
CANON DE COLORS
LES BANANES
grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves
i molt fàcils de pelar.
- Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans
tot rient per sota el nas.
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro
al cap de tots el vianants.
Fruits micoformals
Si en menges massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico
no em demanes compassió.
LA PETITA GRANOTETA
Hmm, hmm! la petita granoteta verda fa:
hmm, hmm! la petita granoteta,
hmm hmm! la petita granoteta verda fa
quan surt a passajar.
Ga bu! la petita granoteta verda fa:
ga bu! la petita granoteta,
ga bu! la petita granoteta verda fa
quan surt a passejar.
Les granotes canten
xabadabadà, xabadabadà, xabadabadà.
Les granotes canten
xabadabadà i sempre fan ga bu, hmm hmm!
EL TITELLA GROC
Tot de cop per la finestra
ha entrat entremaliat,
un titella groc i verd,
tot trempat m’ha saludat.
Fent xim-xim, fent cloc-cloc,
ha entrat el titella,
fent xim-xim, fent cloc-cloc,
el titella groc.
Capgirell damunt la taula,
giravolt per sobre el llit,
a l’armari s’ha ficat.
Ai, mireu, ja n’ha sortit!
Fent xim-xim, fent cloc-cloc…
De puntetes, sense fressa,
ha vingut ben a prop meu;
m’ha deixat el seu secret
i després m’ha fet adéu!
Fent xim-xim, fent cloc-cloc…
SOM MOLTA COLLA
Som molta colla
i sonem instruments.
Són a la vora,
potser ho desconeixem.
Els dits, sonen així...
Els dits, sonen així...
Això és la música
que em fa ser ben feliç!
(...) Les mans, sonen així...(...)
(...) Els peus, sonen així...(...)
(...) La veu, sona així...(...)
(...) Els llavis, sonen així...(...)
(...) Les galtes, sonen així...(...)
(...) La llengua, sona així...(...)
(...) Tot el cos, sona així....(...)
EL MARINER
que brodava un mocador que és per la reina.
Quan ja n’és a mig brodar li manca seda,
gira els ulls envers la mar, veu una vela.
Mariner, bon mariner, que en porteu seda.
De quin color la voleu, blanca o vermella?.
Vermelleta la vull jo que és millor seda.
La donzella entra a la nau, la nau pren vela.
Mariner, bon mariner, torneu-me a terra.
Això si que no ho faré, que heu de ser meva.
De tres germanes que som, sóc la més bella.
L’una porta un vestit d’or, l’altra de seda.
L’una és casada amb un rei, l’altra és princesa,
I jo pobreta de mí, marinereta!.
No en sou marinera, no, que en sereu reina,
que jo sóc el fill del rei de l’Anglaterra.
LA VALL DEL RIU VERMELL
LA FIRA
crida la fira fora al carrer.
Totes les noies compren cofoies,
grans coloraines al mercader.
el bon home va venent.
Blau, groc, verd i vermell,
i les noies van comprant.